les arrels

Durant el franquisme –i en un règim clerical- ha estat del més normal sentir les campanades a morts. Bé, i si no se sentien -perquè als morts sovint els amagaven- eren fàcilment imaginables. Més informació »

S’atansa el 22 d’aquest mes i preparem, com cada any, el pas de la frontera amb França per visitar Cotlliure. Bé, ens hem permès una llicència poètica i el pas només ho ha estat en la nostra imaginació, però ha fet el mateix efecte, que hem d’agrair a Louis Aragon, que canta a Le Prologue de Les Poètes:

Machado dort à Collioure
Trois pas suffirent hors d’Espagne
Que le ciel pour lui se fit lourd
Il s’assit dans cette campagne
Et ferma les yeux pour toujours
Més informació »

A St. Paul de Vence (Foto de l'autor).
Aquests dies les circumstàncies em porten a fer –com si es tractés d’un experiment gastronòmic- un maridatge. Res de vins ni de menjar. Més aviat quelcom que alimenti les arrels i és perquè aquesta quinzena es produeix una coincidència inevitable. Dues arrels de les que sempre he tingut cura: l’aniversari de Jacques Prévert (116 anys el 4 de febrer) i el traspàs –físic, no ho oblidem- de Julio Cortázar (fa 32 anys el 12 de febrer). Més informació »