les arrels

I no és necessària cap gran celebració, no. Només ens cal deixar anar l’imaginació ─potser acompanyada d’una canya al Bar del Pi─ i seguir escoltant a l’únic dels fundadors que vam poder conèixer, el Pere Ardiaca.Més informació »

Hi ha poetes més afortunats que ─potser en alguns casos per la mateixa musicalitat dels seus texts─ són objecte de l’atenció d’altres artistes i aquesta ha estat la causa de que, en el meu intent de recuperar la memòria, hagin quedat en un segon pla. La seva presència era notòria en la memòria del col·lectiu. Penso en Neruda, Alberti,... i sobre tot en Nicolás Guillén. Hem cantat La muralla amb Quilapayún, o Soldadito de Bolivia amb Paco Ibáñez. I els poemes de La paloma de vuelo popular cantats a Cuba per Ana Belén.
Però com la memòria ens flaqueja, crec que ha arribat el moment de dedicar-li una mica d’atenció aprofitant que aquests propers dies coincideixen el seu naixement (10.07.1902, Camagüey) i el seu traspàs (16.07.1989, La Havana). Més informació »