les arrels

Cada any, quan s’atansa la data ─5 de novembre de 1986─, els records s’amunteguen en un batibull indestriable. Tan aviat el veig al carrer Major de Lleida venent el Treball, com ─a prop del Palau de la Música─ mostrant la seva preocupació per la deriva del PSUC. O el trobo a les memòries d’ Antoni Tàpies ─Memòria personal─ en una anècdota plena d’admiració: “un home de cara ferrenya però que traslluïa una gran noblesa i escalf humà...quinze anys més tard he sabut que el meu visitant, poc després de sortir de casa, va ser detingut per la Brigada Social. El seu premi va ser una condemna de vint-i-tres anys de presó. Ara sé el seu nom: Pere Ardiaca.” Més informació »

El meu bloc es diu Arrels perquè penso ─ho pensava en el moment de la seva creació, quan encara no parlàvem de blocs─ que som el que hem rebut i ens ha format. Hi ha una llarga llista: moments de la història i els seus protagonistes, llibres i els seus autors, l’art en les seves múltiples expressions, grans camarades i camarades grans, i camarades joves que també han tingut molt que aportar. Més informació »