les arrels

Penso sovint en Jesús Moncada. Al final he de fer coincidir amb uns data, d’aquelles rodones ─naixement, coneixença, mort─ el moment en que aquests pensaments passin a ser col·lectius. I al menys un cop a l’any és així. El seu record deixa de ser un acte purament mental i es transforma en un gran festa de la memòria. Al menys aquesta és l’intenció. Més informació »

Aquesta frase, posada en boca d’un dels personatges del teatre de Lauro Olmo, pot servir de lema del teatre “realista”, el que es feia a la dècada dels 60, quan Olmo pot estrenar La camisa (1962). Més informació »