RAFAEL ALBERTI. UNA HISTÒRIA
dilluns, d’octubre 28, 2019
Al lloc de treball ─des de fa un bon temps a casa─ tinc davant
una litografia d’Alberti. Per tant, sempre el tinc present i no he d’esperar
que el calendari d’efemèrides m’ho recordi. Es veu a la foto.
El que volia, ara quan el 28 d’octubre fa 20 anys de la
seva mort ─una data que per a mi té més records: el mateix dia de l’any 1973 ens detenien als 113 de l’Assemblea de
Catalunya─, el que volia, deia, era fer memòria de la història de la litografia.
Aquesta, junt a d’altres d’ Equipo Crónica, Equipo Realidad, Alberto Corazón,
Josep Renau, Agustín Ibarrola, Ortega i Juan Genovés, eren una campanya d’ajut
econòmic a la revista La Calle l’any 1979.
D’això ja fa 40 anys per la qual cosa els més joves només
han pogut tenir coneixement pels seus pares o els seus avis. O, el que és
pitjor, no han tingut cap tipus de notícia.
Ve aquesta reflexió perquè és molt fàcil oblidar la
participació dels artistes en el suport econòmic del Partit o dels mitjans
propers. I ja que he obert el flascó que tancava el màgic, recordo la
curiositat que se’ns despertava quan, al veure les llistes del col·laboradors
econòmics del PCE, trobàvem una aportació milionària. La resposta la vam tenir
anys després unida al mot Picasso.
Però tornem a Rafael Alberti i el seu compromís militant
Ara, amb el retorn de Llatinoamèrica a pseudo dictadures
militars, tornaria a veure’s en la necessitat de denunciar-les. Podria fer una sèrie de poemes en els que el protagonista
fora Ronaldtrumpburundà Primer i els actors de repartiment Guaidó. Macri,
Bolsonaro, Lenín Moreno, Piñera (més popularment conegut com piranya) o Duque,
amb l’adjectivació més adient a aquests “destacagados”.
Em permeto la llibertat de canviar el nom del
protagonista. En la versió original era Jhonfixonburundú Primero el Grande.
Però fixeu-vos com no sembla haver passat el temps:
RONALTRUMPBURUNDÀ
Ronaltrumpburundà Primero el Grande
destacagado en dólares
chupapetróleo tenaza borrapueblos
lanza por las narices altavoz
y la furia torcida de las córneas svásticas
sus célebres anuncios
Alló!
Alló!
Aquí el destacagado Mayúsculo
Abrid el ojo trasero al máximo
se compran guerras y se venden guerras
se reparte napalm a toda hora
se bombardean escuelas y hospitales
se exterminan los indios y negros a placer
se protegen gobiernos asesinos
se condecoran monos y panteras
se instalan fijas bases mortuorias
se avre W.C. gratis de caridad
para las destacagadas o destaorinadas necesidades de los
nativos
se amenaza
se escupe
se tortura
se destacaga todo con la ayuda del útero
de mi madre Adefesia
putasinfinbanquera
cagadora de oro
de irresistibles áureas cagaderas
pudrigiosa hija Única
destacagada de su mismo vientre
Recordo las Coplas de Juan Panedero. Aquesta “para los
que mueren desterrados":
1
¡MUERTE de los desterrados!
Hay noches que por la mar
van y no vuelven los barcos.
2
¡Qué pena en la lejanía!
Hay una alcoba sin nadie
con una cama vacía.
3
Y tal vez hay en un huerto
un limonero caído,
junto a un rosal casi muerto.
4
Ya en las ansias de la muerte,
el desterrado ve un río
que arrastra, rota, una puente.
5
Ve también una llanura
con un molino sin velas,
rota ya la arboladura.
6
Y ante una puerta cerrada,
ve mucha gente esperando...
Y luego, ya no ve nada.
