De vegades val la pena fer una mirada enrere encara que només sigui per adonar-nos del que hem deixat. No importa el temps transcorregut: encara que hàgim de retornar a finals del segle XXVIII i córrer el risc de confondre'ns amb la Revolució Francesa.
Anem a l'any 1789 a Barcelona i ens deixem portar de la mà d'en Josep Fontana i les seves fonts.
Es va produir un coincidència entre la disminució de les importacions d'Europa i les males collites locals de blat que van provocar un augment del seu preu a Barcelona "entorn d'un 50 per cent en els sis mesos que van del mínim d'agost de 1788 fins al màxim de la segona quinzena de febrer de 1789". Com a conseqüència: una crisi de treball i de salaris i menys capacitat adquisitiva de les capes populars.
I... l'esclat... L'aixecament popular... La traïció... La repressió.
Però veiem com explica els fets una cançó:
Recordeu aquell dia, vint-i-vuit de febrer:
del pa que s'encaria, vam sortir al carrer.
Les dones, enfurides, traient foc pels queixals,
els homes precedien, portant atxes i pals.
Després d'esbotzar vidres i portes del Pastim[1],
tot el pa que hi havia, l'anaren repartint.
De sobte hi ha un xiscle, algú ha calat foc,
el Pastim s'incendia, tothom en surt com pot.
A foc i sang!, fins aquell dia
molt pocs havien tastat el pa blanc.
El general[2] arriba al front d'un regiment
de soldats de Pavia armats fins a les dents.
La gent ben proveïda aviat es dispersà,
la tropa sol podia l'incendi apagar.
A foc i sang!, fins aquell dia
molt pocs havien tastat pa blanc.
Recordeu aquell dia, vam sortir al carrer.
Els aldarulls van seguir alguns dies més i la reivindicació de preus més baixos es va estendre a la carn, el vi i l'oli. I, com és habitual, es concedeix allò que el poble demana i quan aquest ja és a casa... canvi de plans. S'obliden les promeses i s'inicia la repressió. Van ser deportades unes 90 persones i una dona ─Josepha Vilaret─ i cinc homes van ser condemnats a mort i executats el 28 de maig a la Ciutadella.
Això sí!, segons el Baró de Maldà ─cronista dels fets─ no va ser esquarterada com els altres i va ser amortallada amb un hàbit de monja obsequi d'una aristòcrata.
El que cal fer per netejar una mica una part de l'ànima!
I ara?
Després de la vaga dels tramvies del 51, caldria que moviments puntuals com el que he comentat es poguessin fer més amples i coincidir amb d'altres com la Revolució Francesa. Per què no?
________________________________
[1] El Pastim era la fleca municipal, que havia estat cedida al gremi de flequers l'any 1768.
[2] Es tracta del comte d'El Asalto, al que veien com un especulador.
